La Maternitat té el seu origen en la associació d'ajuda als Nens en guerra, creada als Països Baixos desprès d'acabar la Primera Guerra Mundial. Neix de moviments pacifistes de diferents nacionalitats. S'agrupen en l'entorn de Pierre Cérésole, humanista i defensor de la no violència. Els seus seguidors desenvolupen accions propagandístiques i sobre el terreny.
Es va crear el Servei Civil Internacional amb Cérésole al capdavant. Els seus ideals eren de que es pot crear un món en pau si tots treballem solidàriament.
Sota aquesta insígnia, al 1920 es van reunir a prop de Verdum (França) homes i dones de diferents nacionalitats que fins fa poc havien combatut entre ells. Eren la primera temptativa de reconciliació internacional per mitja d'un servei pràctic i no retribuït. La força de l'home podia ser un benefici de pau i no de guerra.
L'any 1932 el SCI postula com a organització amb estatuts legals. A finals del 1936 les diferents organitzacions socials de Suïssa es posen d'acord amb el SCI per ajudar les víctimes de la Guerra Civil Espanyola.
Per ajudar a Espanya es va crear un secció del SCI en la seva delegació a Suïsa, anomenada Cartell d'Ajuda Suïsa als Nens de la Guerra Civil Espanyola. Olgiati va organitzar combois amb articles sanitaris, alimentaris, roba, etcètera en quatre camions que a més també portaven persones. El 24 d'Abril de 1937 els quatre camions, amb nom pròpi -Pestalozz, Durant, Wilson i Nansen- van arrivar a València, i entre ells una nnoia de 23 anys, Elisabeth eidenbenz.
Es feien viatges de València a Madrid molt sovint amb els camions que carregàven ajuda humanitària. Finalment aquests camions s'utilitzaven com a sistema d'evaquació per la Madrid republicana. Es van evacuar a més de nou-centes persones del quals dos terços eren nens. El millor camió que tenien pel transport de persones era el Zwingli, un nou autobús donat per les escoles dominicals de Suïsa.
El flux cosntant d'aliments a Madrid van fer possible obrir menjadors per a embarassades i nens. Aviat es van veure col·lapsats, a més de dones i nens també ancians i persones pobres. Més endevant es van obrir més menjadors a diverses ciutats catalanes on es donaven entre 250 i 300 menjars diaris a nens menors de set anys.
A partir del 1938 es feien apadrinaments de nens i nenes espanyols per part dels suïssos que els hi pagaven les despeses bàsiques. A l'èxode molts dels nens es van dispersar i l'associació es va dedicar a buscar-los als camps de refugiats ja que deixar-los a la seva sort era deixar que morissin.
Quan els republicants van perdre va començar una nova etapa a,b el mateix objectiu els mateixos membres pero amb un altre païs i unes altres circumstràncies, França.
Elisabeth es va quedar atrapada en l'ofensiva final a Barcelona i va haver de demanar ajud al seu govern que la va tornar a casa. UN cop allà es va possar en contacte amb Karl Keterer que es llavors es trovaba al Pirineu Oriental i necessitava a gent que conegues la situació entengués el Català o l'espanyol. Elisabeth els entenia els dos així que hi va anar a col·levorar. Es va acabar convertint en la responsable màxima de la maternitat. Ella no havia assistit mai a cap part i la llevadora no sempre hi seria. Tot i així encoratjada per tot el que ja havia passat va tirar endevant.
El primer edifici on es van instal·lar no era adient per dur a terme el treball d'una maternitat que havia de cobrir totes les necessitat que el moment requeria així que al cap de poc es va havilitar un petit palauet en runes. Van haver de fer moltes reformes però el lloc era l'adient tant per espai com per localització.
La maternitat s'abastia gracies als corredors internacionals de la Creu Roja que proporcionaven estris mèdics i menjar per a mares i criatures així com petits horts que els voluntaris havien fet fora la maternitat i una petita grange d'aviram. Les donacions dels cercles cristians suïsos van ser molt importants ja que les mares que anaven a la maternitat hi anaven amb roba feta malbé i sense roba per la criatura.
Amb Elisabeth al capdevant ens van habilitar, dins dels camps de refugiats, barracons que servien per millorar la salud de les futures mares i preparar-les per el part. També servia com a lloc per tornar al camp, servia per preparar-les física i psicològicament tot i que moltes no tornaves o almenys s'hi estaven molt poc temps.
El soterrani es feia servir de cuina i de magatzem, la planta baixa on hi havien les dues sales grans es feien servir de menjador
a la primera planta hi havia la sala de parts amb les habitacions de les futures mares i les que havien donat a llum al seu canto respectiu, i a dalt les habitacions de les infermeres fixes amb el despatx d'Elisabeth que es dia Canigó perquè tenia una vista magnifica de la muntanya.
Amb aquestes condicions tant privilegiades de les embarassades els parts als camps es van disparar passant del 1940 al 1941, 145 a 218 respectivament.
Amb tants parts ens necessitaven més diners i es va tornar a l'antic sistema d'apadrinamenti les mares escrivien cartes per els padrins dels seus fills. Això sabia com a un gran impuls psicològic a unes dones acostumades a patir. Per aquest motiu també se celebraven aniversaris, nadal, reis...
Amb tot el tema de la Segona Guerra Mundial les ajudes de l'associació d'ajuda als nens en guerra de suïssa va accedir a fusionar-se amb la Creu Roja i ser part d'una de les seves internacionals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario