l'informe Valière de l'any 1939 els quantificà i classificà de la següent manera:
Dones, nens i vells....................170.000
Militars......................................220.000
Homes vàlids i civils.................40.000
Ferits......................................... 10.000
Total...........................................440.000
Altres informes en conten 400.000, 453.000 i el que per Montellà és més fiable és el de l'historiador Javier Rubio amb una suma d'uns 464.000 refugiats.
Tots eren conduïts principalment a la zona del Rossellò. Als camps d'Argelers, Sant Cebrià i el Barcerès oberts els dies 5, 7 i 9 de febrer respectivament; tots tres a prop de la Maternitat d'Elna. Hi havia altres camps situats a l'interior. Però el clima era tant dolent que només es feien servir com a llocs de trànsit.
Al principi les condicions de vida eren molt precàries per la manca de previsió a l'hora d'acollir, per les ferides, el fred, la gana.
La prioritat era l'ordre i la seguretat nacional i els camps es van convertir en inferns de filferros, conjuntivitis, epidèmies, gana, fred, polls, puces..., i menyspreu. No hi havia res, només sorra i mar.
A finals de febrer Argelers acollia a mes de 100.000 persones i el Bercarés 80.000.
L'escriptor i poeta Agustí Bartra, reclòs a Argelers, ho descriu així:
La Republica francesa de l'egalité, la fraternité et la lliberté no respecta els drets reconeguts per la comunitat internacional a uns soldats i uns civils fidels a un govern legítim i democràtic. Falta de compassió governamental. Però sobretot, falta de compassió humana.
El poema continua així:
Potser França tenia l'atenció posada més al nord amb l'amenaça nazi. Nou mesos van separar en nostre èxode amb l'inici de la Segona Guerra Mundial.
Malgrat tot la població civil francesa va compensar amb escreix la crueltat dels seus funcionaris amb accions personals. Ajudaven als refugiats donant-lis sostra , menja, escalfor i sobretot esperança.
No hay comentarios:
Publicar un comentario