Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, s'adormia i ella l'escalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes d'aquells dies tant dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins a deixar-ne fora el caparró. La sorra li feia de manta.

Però al cap d'uns dies el nen es va morir de fred i de gana.

Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava.

Després d'unes setmanes, a la barraca d'infermeria del camp vaig trobar la senyoreta Elisabeth o, ella em va trobar a mi. Em va proposar de parir en una maternitat situada a Elna, allà mateix, al Rosselló.

El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no em vaig poder reprimir les llàgrimes.

Tothom pensava que plorava d'emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra d'Argelers.

Mercè Domènech (Portbou, 2004)

miércoles, 27 de abril de 2011

La Maternitat d'Elna

És una institució mèdica situada al Rosselló, als Pirineus catalans, prop dels camps on eren retinguts els refugiats de la Guerra Civil Espanyola. Hi van néixer prop de 600 infants. La Maternitat d'Elna era també anomenada la maternitat suïssa ja que era obra d'una fundació d'aquesta nacionalitat. L'any 1944 se'n va forçar el tancament per part dels alemanys que havien envaït territori francès.

Al principi la maternitat es va instal·lar a un edifici de Brullà, que de seguida es va quedar petit.

Després de buscar un emplaçament idoni, Elisabeth Eidenbenz va aconseguir ubicar la maternitat a un palauet de tres pisos semiabandonat a les afores d'Elna, a la carretera de Montescot: el castell de Bardon, construït el 1900. Restaurar-lo va costar 30.000 francs suíssos, que va aportar l'associació. El primer nen va néixer el 7 de desembre del 1939.

El centre utilitzava pels subministraments els corredors sanitaris de la Creu Roja Internacional. El que rebien majoritàriament era llet i altres productes bàsics. A part de material per les criatures "biberons, medicines..." procedien també d'altres col·lectius d'ajuda humanitària.

El centre disposava d'uns cinquanta llits distribuïts en les habitacions entre quatre i vuit. La sala de naixements era una petita habitació blanca amb un llit, una taula, un lavabo i un armari pels utensilis de la llevadora.

L'associació es va fusionar amb la Creu Roja el gener del 1942 a causa de les dificultats.

No hay comentarios:

Publicar un comentario