Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, s'adormia i ella l'escalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes d'aquells dies tant dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins a deixar-ne fora el caparró. La sorra li feia de manta.

Però al cap d'uns dies el nen es va morir de fred i de gana.

Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava.

Després d'unes setmanes, a la barraca d'infermeria del camp vaig trobar la senyoreta Elisabeth o, ella em va trobar a mi. Em va proposar de parir en una maternitat situada a Elna, allà mateix, al Rosselló.

El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no em vaig poder reprimir les llàgrimes.

Tothom pensava que plorava d'emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra d'Argelers.

Mercè Domènech (Portbou, 2004)

miércoles, 27 de abril de 2011

INICI

Assumpta Montellà ha estat estudiant a la Universitat Autònoma de Barcelona on va iniciar un estudi històric sobre l'exili català de 1939. Un estudi sobre els milers de persones que fugien de l'avançament de les tropes franquistes.

Va realitzar un laboriós estudi de camp pels voltant i els límits de la frontera que limita els estats francès i espanyol preguntant sobre els exiliats que la travessaren.

Mentre realitzava aquesta investigació se li va aparèixer un fet que fins llavors no havia estat gaire estudiat. La història del que va passar a la Maternitat d'Elna des del 1939 fins el 1944.

Era un lloc on duien les dones refugiades que estaven embarassades perquè donessin a llum amb les mínimes condicions. Unes condicions que faltaven en els camps de refugiats de les platges properes.

El llibre és la història d'una mestra suïssa que ajuda a les futures mares i les acull a Elna. És ben clar que sense el treball d'Elisabeth Eidenbenz la majoria d'aquests nadons haurien mort com tants d'altres ho van fer.

Avui dia aquells nadons ja tenen entre setanta i vuitanta anys i són supervivents d'una època que no cal obridar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario