L'ÈXODE REPUBLICÀ

Amb la fi de la Guerra Civil espanyola l'any 1939 amb la victòria del bàndol franquista els republicans van haver d'exiliar-se cap a França. Gairebé mig milió de persones fugien cap a la frontera francesa entre el 28 de gener i el 12 de febrer del 1939.

Al principi les autoritats franceses els hi negaren el pas fins que la nit del 27 al 28 de gener van deixar passar a les dones i els nen, al cap d'uns dies als ferits i poc després els fugitius.

Les fronteres van quedar tancades quan les tropes franquistes van arribar al Portús, Cervera i la Guinxeta d'Ix entre el 9 i el 13 de febrer.

Desgraciadament pels exiliats que van passar, l'èxode fou tant massiu que les autoritats franceses es van veure obligades a enviar a milers de persones als anomenats centres d'eccueil. França no estava preparada per aquest fet. El govern creia que els exercits republicans aguantarien més temps al nord del barcelonès. L'exercit francès va patrullar tota la frontera per intentar organitzar i distribuir els refugiats que passaven per cada pas de muntanya, per cada camí, carretera, per mar...

Els exiliats es deixaven endur per l'instint de supervivència i anaven a peu transportant el que podien. Era terrible veure com poc a poc deixaven les seves pertinences als marges dels camins.

Els soldats republicans, molts d'ells ferits, eren desarmats a la frontera i tot el material bèl·lic passava a formar part de les arques del Ministeri de Defensa francès.

A la frontera s'instal·laven els especuladors francesos que oferien als vençuts quantitats irrisòries per joies, rellotges, plomes estilogràfiques, records de família, etcètera.